Seminari Tècnic Local
Presentació Cada cop més normes, cada cop més instruccions de servei, cada cop més i més tràmits i justificacions. La pregunta és, podrem amb tot?
Sovint es pot pensar que és cert allò que diu “qui no té feina el gat pentina” i que davant de qualsevol causa sobrevinguda, en lloc d’explorar què podem fer amb el que tenim a mà, s’opta per afegir més i més lleis i normatives... Però, és això?
Actualment, cada vegada més ens superen les circumstàncies que alteren la nostra quotidianitat o el nostre cercle de confort, si és que en tenim, i ens porten al límit de la nostra capacitat de comprensió, resposta i superació.
Inundacions i sequera... És possible tot alhora?... Doncs ara resulta que sí!
Boscos i la seva gestió... ho podrem fer en favor de l’equilibri natural, la minimització dels riscos i el foment de la biodiversitat?
Transició energètica i criteris de protecció paisatgística... Ens hi posem de costat i no avancem, o ens ho mirem de cara i trobem la solució a l’equació?
Emergències, més emergències i cada vegada de més impacte... Fins ara hem parlat de com prevenir els riscos però tenim clar què cal fer davant d’una emergència? Aquesta vegada ens centrarem en la post-emergència per millorar-ne la gestió i deixar d’actuar generalment tard i malament.
I al costat de tot això seguim debaten sobre allò urbà, la ciutat gran, mitjana o petita i uns models de desenvolupament cada vegada mes al límit.
Trobarem respostes útils i adequades als reptes, ingents reptes, de la regeneració urbana?
La Restauració darrerament està en boca de tothom. Des d’Europa ens posen deures, que no són pocs, però tenim clar a què ens referim amb restauració? Tenim clar on i com actuar? N’haurem d’aprendre molt i ràpid!
Ens seguirà desbordant la crisi habitacional o assumirem d’una vegada que el dret a l’habitatge necessita de noves dimensions, nous instruments i una major eficiència en els processos i les execucions?
Davant de tot això, que no és poca cosa, considerem que no ens queda més remei que seguir parlant de nosaltres i intentar aportar-nos eines que ens ajudin a gestionar els canvis i les oportunitats estructurals d’uns serveis que, més o menys dotats, sempre hi hauran de ser i hauran de fer front a tot allò que de sobte es manifesti.
I enguany, tot i les cada cop més grans dificultats operatives i com no podria ser d’altra manera, aquesta edició torna a programar una visita que ens aproparà al repte de la construcció d’un gran equipament.
|