CURS PRESENCIAL Els canals de denúncies i protecció de les persones informadores: reptes i desafiaments
Presentació El 17 de desembre de 2021 va finalitzar el termini per a la transposició de la Directiva (UE) 2019/1937 del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d’octubre, relativa a la protecció de les persones que informin sobre infraccions del Dret de la Unió, sense que Espanya hagi complert amb el deure de transposar la directiva.
Aquesta transposició s’ha dut a terme a través de la recent aprovada Llei 2/2023, de 20 de febrer, reguladora de la protecció de les persones que informin sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció, publicada al Butlletí Oficial de l’Estat de data 21 de febrer de 2023.
Aquesta norma impacta de ple a l’organització i funcionament del conjunt d’entitats del sector públic, i, a més, reforça l’exigència dels plans antifrau en el marc del sistema de gestió del Pla de recuperació, transformació i resiliència (PRTR), atès que entre les mesures de prevenció i lluita contra el frau, la corrupció i els conflictes d’interès es troba l’exigència d’eines per tal que qualsevol persona pugui presentar denúncies (Ordre Ministerial HFP/1030/2021, de 29 de setembre).
Els canals d’informació o de denúncia, conjuntament amb els codis ètics, els portals de transparència i el registre de grups d’interès, previstos a la normativa sobre transparència, conformen els marcs o sistemes d’integritat pública de les organitzacions públiques, tant des d’una perspectiva formal i material, com també organitzativa i funcional.
Un marc en què operen les diferents eines amb l’objectiu de garantir el dret de la ciutadania a la bona administració previst a l’article 41 de la Carta Europea de Drets Fonamentals, i a l’article 30 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, i configurant-se a la vegada un pilar fonamental per assolir l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 16 de l’Agenda 2030 de l’ONU per Promoure la pau, la justícia i les institucions sòlides, entre d’altres, a través de fomentar la lluita contra la corrupció i la mala administració.
Docents Maria Begoña Ballvé Jerez. Interventora i Compliance officer de l’Ajuntament de Mollet del Vallès. Llicenciada en Dret, diplomada en Gestió i Administració Pública i màster en Prevenció de la corrupció a les Administracions Públiques de la Universitat de Barcelona. Professora a l’Institut Nacional d’Administracions Públiques, coordinant l’assignatura d’Ètica i Integritat del curs selectiu de Funcionaris d’Administració Local amb Habilitació de caràcter nacional, i en el Títol d’Expert en Bon Govern, prevenció de la mala administració i integritat pública de la UB, entre d’altres. Autora de publicacions en aquesta matèria.
Valentín Gómez Sánchez. Secretari de l’Ajuntament de Mollet del Vallés i coordinador de’ l’àmbit d’Economia i Serveis Generals i de Modernització i Qualitat de Serveis.
Llicenciat en Ciències del Treball (UAB) i Graduat social diplomat (UB). Màster en Prevenció de la corrupció de les Administracions Públiques, Bon Govern i Bona Administració. Compliance Públic (UB). Màster en Comptabilitat Pública i Control Intern (UMA).
Professor a l’Institut Nacional d’Administracions Públiques, en l’assignatura d’Ètica i Integritat del curs selectiu de Funcionaris d’Administració Local amb Habilitació de caràcter nacional, i en el Títol d’Expert en Bon Govern, prevenció de la mala administració i integritat pública de la UB, entre d’altres.
|